dimarts, 25 d’octubre de 2016

EL DESSIG D'APRENDRE (el repte dels deures)

Apuntem ben amunt, són els nostres fills, i ena agrada el rol de pares!
Els deures ens serveixen per desplegar al damunt de la taula un munt de reptes.
El principal és l’aprenentatge des de la felicitat, el desig d’aprendre.
Els deures no sonen, en principi, gaire a això, oi?
De ben segur que assenyalarem unes virtuts i unes contres, que caldrà conciliar.
I aniran apareixent un reguitzell de reptes a afrontar...
  • Com els podem ajudar a aprendre?
  • Creem un clima de treball?
  • Ajudem a que trobin sentit al que fan i ho acaben gaudint?
  • Les matemàtiques son sempre pensar, raonar, resoldre...?
  • Tan sols deure i imposició?
  • Hi ha coses que potser no son al nostre abast, ens plantegem com arribar-hi?
  • ü      Els deures no sempre davant del cinema, el parc ni la play?
  • No tant el què aprenen sinó el com ho aprenen?
  • Com afrontem el repte de la creativitat?
  • I molts més...


Avui li donarem voltes plegats, aprofundirem i intentarem gaudir un munt aprenent!

Avui dia 20 d’octubre
al Castell de Pallejà (sala gran del primer pis)
de les 19.00 h. fins a les 21.00 h.

diumenge, 23 d’octubre de 2016

Adéu als deures? 9 articles per reflexionar

Adéu als deures? 9 articles per reflexionar: El Diari de l'Educació ens hem capbussat dins la nostra hemeroteca per recuperar 9 articles que us poden ajudar a reflexionar sobre els deures escolars.



1. “Els deures són una font de desigualtats”, assegurava el mestre Joan M. Girona en una entrevista el febrer del 2015. Aquella va ser la primera ocasió en què al diari ens vam plantejar les conseqüències negatives de l’excés de deures en entorns desfavorits. Poc després, Girona va desenvolupar amb més detall aquesta idea a l’article Deures sí o no, on també es preguntava quantes hores pot treballar un infant al dia i si això es compatible amb que pugui jugar.
2. Deures escolars, menjar poc i pair bé. Aquest és l’últim article que hem publicat, escrit per Montse Ros. En ell, l’autora reivindica que els deures –sempre que siguin pocs– poden ser una oportunitat per connectar allò que s’aprèn a classe amb el món no escolar, i demana que el debat no avanci cap a una guerra de posicions entre famílies i docents.
3. Si els deures han de servir perquè els alumnes continuïn aprenent fora de casa, potser el que es podria fer és idear tasques domèstiques, més lúdiques i informals, perquè les famílies ajudin els seus fills a enfortir competències. Aquesta és la proposta de la mestra Anna Torralbo a l’article Receptes casolanes per a un estudi feliç.
4. El debat, sigui com sigui, és necessari. Un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alertava el mes de març passat que a Espanya la meitat dels alumnes se senten angoixats pels deures, un percentatge per sobre de la mitjana de la resta de països. També assenyalava conseqüències positives d’aquestes tasques, com l’autodisciplina o la fixació d’aprenentatges.
5. I si li donem la volta al problema? La metodologia Flipped Classroom planteja, a grans trets, que se segueixi la lliçó a casa i es facin els deures a classe. Això no rebaixa necessàriament el nivell de feina a casa, però sí que afavoreix que el tipus de tasques fora de l’escola requereixin de menys ajuda. En parlàvem en aquest reportatge a partir d’una escola de Mataró.
6. Hi ha esocles que han utilitzat precisament els deures per apropar-se a les famílies. És interessant el cas de l’escola Mas Masó de Salt. El seu taller de deures, que es fa a classe i al qual hi acudeixen pares, mares, alumnes i un educador, apareix en aquest reportatge.
7. En aquest debat hi han participat també els blogs del diari. És el cas del blog de Rosa Sensat, on Sílvia Morón recordava que aquesta discussió està inevitablement lligada amb la definició del compromís de l’educació.
8. Però, aquest és només un problema del nostre sistema educatiu? No. En aquest article de fa més de dos anys, el professor de Pedagogia de la UB Enric Prats ja ens parlava de la vaga de deures a França, i avançava que aquesta és una pràctica que es manté més per creences que per evidències.
9. I acabem amb una mica d’humor, que en educació és sinònim de FRATO. Aquí et deixem la vinyeta Drets i deures.
Bola extra: Així doncs… Cal fer deures? Qui també ens pot ajudar a respondre aquest interrogant és un altre col·laborador del diari, Jaume Funes, que en un llibre que porta aquest mateix nom reflexiona sobre els deures, sobretot pensant en aquells pares i mares que es volen s’impliquen en els processos de creixement i aprenentatge dels seus fills.

dimarts, 17 de novembre de 2015

Tàctiques (b) per afrontar El mal geni (3)

El mal geni, més enllà d’una rabieta o pataleta momentanis –i inevitables!-, suposa un estat més permanent de distància i desavinença, de frustració per part de l’infant. Una frustració que en no canalitzar-se adequadament no resol la situació sinó que l’enquista.

Recuperar la iniciativa ens dona moltes possibilitats ja que podem deixar de ser reactius, es dir que només reaccionem al problema, que enem darrera del que passa sense gaire possibilitat de reconduir.
Recuperar la iniciativa ens permet ser proactius, es a dir, intentar anar un pas per davant i promoure un seguit d’accions que ens permetran donar un gir a la situació on es puguin gestionar millor tot, incloses les frustracions .

Les situacions plantejades, a partir dels exemples dels pares, indiquen que hi ha un moment concret a resoldre i un problema de fons a reconvertir en millor.

Si observem en concret les situacions heu pogut veure que no és tan complicat veure on és el problema. Si pensem una mica anirem trobant solucions.

Per exemple, en el primer cas, es tractava de que el fill no acaba de trobar els moments de joc i més concretament els moments de joc compartit amb el pare.

Si sortim del pas i pensem una mica, podrem trobar i per tant oferir espais que potser no hem sabut fer sortir de manera espontània o, si ho hem fet, no hem sabut trobar una mínima continuïtat.

Certament hi ha una remissió espontània del mal geni quan donem resposta a els problemes de fons que manifesta.

Quan es disposa d’espais comuns els canals de comunicació es tornen fluids, primer perquè la proximitat emocional ho afavoreix (i calma) i segon, compartir plegats un joc, un passeig, un conte (o el que sigui) és ja una comunicació –i d’alt valor-. EN aquest context el diàleg i l’expressió es veuen molt afavorits, en la majoria de casos broten de manera espontània.

Davant d’una situació, primer cal SORTIR DEL PAS


Sortir del pas és donar resposta a les necessitats del context (per exempa: conseguir anar a escola i no arribar tard !, en el cas explicat) i engolir –sortir del pas- el “pollastre” que hi ha muntat allà al mig.

Sortir del pas és relativament senzill, tot i que no és exempt de conflicte.

Hi ha moltes maneres, potser tantes com persones.
Serà important, en aquests casos,
1.-        Aconseguir l’objectiu contextual (arribar a l’escola)
2.-        Tenir cura de la “ferida” que ocasionarà “passar per sobre”
3.-        Recuperar després la posició

Per aconseguir l’objectiu és molt important mostrar molta determinació amb el que plantegem. No és el moment de gran explicacions ni d’assemblees, és el moment d’actuar per desbloquejar la situació.

A quin punt arribarem? Cal manifestar clarament la posició, intentar ser raonables de manera determinada i aplicar els mitjans proporcionalment a la resistència.
Hem de fer us de tots els recursos que no portin a l’enfrontament directe, però no ens hem d’arronsar si ens posen ineludiblement en aquesta posició.

Sempre hem de manifestar que la situació es desagradable, que es sentirà malament per la mesura, que no n'hi ha per tant, i que amb calma, més endavant, en parlarem i ho solucionarem millor, que ara, simplement, no és el moment.

Si podem dir alguna cosa semblant a "ara tu tens ganes de jugar, i estaria bé que fos dissabte o diumenge perque ho podries fer, però saps que ara no pots, això et posa de mal geni i et fa sentir rabiós; ja trobarem la manera de que juguis a gust però ara cal anar a escola"...

És molt important com ens situem pacificament a la vora, acompanyant el discurs amb el cos. Intentar mai de front sino a la vora i acompanyar el discurs del cos que a la vora s'aixeca, ajuda a recollir....

Un cop sortim del pas, arriba el moment de la veritat (recuperar després la posició)...

En breu més:

TEMPS EXTRA / PARLAR / PACTAR / INCENTIVAR / HUMOR / ESPORTIVITAT RELATIVITZAR / CONNECTAR EMOTIVAMENT/ IDENTIFICAR / DISTREURE / DISTÀNCIA ...