Tàctiques (b) per afrontar El mal geni (3)
El mal geni, més enllà d’una
rabieta o pataleta momentanis –i inevitables!-, suposa un estat més permanent
de distància i desavinença, de frustració per part de l’infant. Una frustració
que en no canalitzar-se adequadament no resol la situació sinó que l’enquista.
Recuperar la iniciativa ens dona
moltes possibilitats ja que podem deixar de ser reactius, es dir que només
reaccionem al problema, que enem darrera del que passa sense gaire possibilitat
de reconduir.
Recuperar la iniciativa ens
permet ser proactius, es a dir, intentar anar un pas per davant i promoure un
seguit d’accions que ens permetran donar un gir a la situació on es puguin gestionar
millor tot, incloses les frustracions .
Les situacions plantejades, a
partir dels exemples dels pares, indiquen que hi ha un moment concret a
resoldre i un problema de fons a reconvertir en millor.
Si observem en concret les
situacions heu pogut veure que no és tan complicat veure on és el problema. Si
pensem una mica anirem trobant solucions.
Per exemple, en el primer cas, es
tractava de que el fill no acaba de trobar els moments de joc i més
concretament els moments de joc compartit amb el pare.
Si sortim del pas i pensem una
mica, podrem trobar i per tant oferir espais que potser no hem sabut fer sortir
de manera espontània o, si ho hem fet, no hem sabut trobar una mínima
continuïtat.
Certament hi ha una remissió espontània del mal geni quan
donem resposta a els problemes de fons que manifesta.
Quan es disposa d’espais comuns els canals de comunicació es
tornen fluids, primer perquè la proximitat emocional ho afavoreix (i calma) i
segon, compartir plegats un joc, un passeig, un conte (o el que sigui) és ja
una comunicació –i d’alt valor-. EN aquest context el diàleg i l’expressió es
veuen molt afavorits, en la majoria de casos broten de manera espontània.
Sortir del pas és donar resposta a les necessitats del
context (per exempa: conseguir anar a escola i no arribar tard !, en el cas
explicat) i engolir –sortir del pas-
el “pollastre” que hi ha muntat allà al mig.
Sortir del pas és relativament senzill, tot i que no és
exempt de conflicte.
Hi ha moltes maneres, potser tantes com persones.
Serà important, en aquests casos,
1.- Aconseguir l’objectiu contextual (arribar a l’escola)
2.- Tenir cura de la “ferida” que ocasionarà “passar per sobre”
3.- Recuperar després la posició
Per aconseguir l’objectiu és molt important mostrar molta determinació
amb el que plantegem. No és el moment de gran explicacions ni d’assemblees, és
el moment d’actuar per desbloquejar la situació.
A quin punt arribarem? Cal manifestar clarament la posició,
intentar ser raonables de manera determinada i aplicar els mitjans
proporcionalment a la resistència.
Hem de fer us de tots els recursos que no portin a l’enfrontament
directe, però no ens hem d’arronsar si ens posen ineludiblement en aquesta
posició.
Sempre hem de manifestar que la situació es desagradable, que es sentirà malament per la mesura, que no n'hi ha per tant, i que amb calma, més endavant, en parlarem i ho solucionarem millor, que ara, simplement, no és el moment.
Si podem dir alguna cosa semblant a "ara tu tens ganes de jugar, i estaria bé que fos dissabte o diumenge perque ho podries fer, però saps que ara no pots, això et posa de mal geni i et fa sentir rabiós; ja trobarem la manera de que juguis a gust però ara cal anar a escola"...
És molt important com ens situem pacificament a la vora, acompanyant el discurs amb el cos. Intentar mai de front sino a la vora i acompanyar el discurs del cos que a la vora s'aixeca, ajuda a recollir....
Un cop sortim del pas, arriba el moment de la veritat (recuperar després la posició)...
En breu més:
TEMPS EXTRA / PARLAR / PACTAR / INCENTIVAR / HUMOR / ESPORTIVITAT
RELATIVITZAR / CONNECTAR EMOTIVAMENT/ IDENTIFICAR / DISTREURE / DISTÀNCIA ...